Logo Fundació Antoni Tàpies

Antoni Tàpies. Cap braços cames cos

L’exposició Antoni Tàpies. Cap braços cames cos se centra en els tretze últims anys del treball de l’artista, i el cos n’és l’objecte central. D’ençà dels autoretrats de joventut, les primeres pintures, i també als vernissos dels anys vuitanta i noranta, Antoni Tàpies s’interroga sense descans sobre la representació de la seva condició d’home i d’artista.

Les obres més recents condensen la brutalitat i la representació directa dels inicis, inscrites entre moviments d’apaivagament. Sense defugir la tensió entre el traçat i la matèria, la qual és inseparable en la pràctica, Antoni Tàpies construeix una obra que altera la mirada, però que també està obsedida per la materialitat (“la pastositat”, com ell diu) del treball de pintor. La matèria és espessa, és carn, es pot gratar, foradar i obrir; s’abilla i es despulla.

Antoni Tàpies. Cap braços cames cos proposa una experiència sensorial de l’objecte i de l’exposició. El fet que l’espectador sigui capaç d’apreciar algunes de de les obres del dors, de sentir-ne el pes, el gruix i la materialitat, de poder-hi ser al costat, i al darrere, el convida a fer servir la pròpia presència física a l’hora de veure. Els visitants passen dels enfrontaments brutals i monumentals amb les obres sobre fusta, alçades davant d’ells, a una relació més delicada amb les obres sobre paper.

La materialitat de la pintura és també la del dibuix. Mitjançant l’escriptura, els frottages, les empremtes i el ritme del gest, Tàpies transforma la naturalesa del paper. Per a l’artista, el dibuix fa més pròxima una cohabitació quotidiana amb la meditació. La seva intimitat es pauta amb el vocabulari recurrent que fa servir: creus, signes matemàtics, cranis, sexes, fragments de cossos…

Les obres seleccionades són testimoni d’un ritual establert per la condició d’un artista que envelleix, limitat pel cos i els sentits però empès per un desig incessant de treballar. Antoni Tàpies i la seva obra es debaten amb la seva història, en un relat de la seva relació amb el món i amb el seu cos que recupera els turments de les qüestions fonamentals de l’ésser humà: la vida, la mort, la sexualitat.