Logo Fundació Antoni Tàpies

Alma Matrix. Bracha L. Ettinger i Ria Verhaeghe

La Fundació Antoni Tàpies presenta l’obra de Bracha L. Ettinger i Ria Verhaeghe, dues artistes de diferents parts del món la pràctica artística de les quals convergeix sovint en un mateix significat estètic i ètic. Aquest projecte, dirigit per Catherine de Zegher, demostra com les formes de representació elegides per ambdues artistes generen un espai comú de cura cap als altres, de connexions possibles i de realitats compartides. A la seva obra, Ettinger i Verhaeghe fan ús d’imatges de persones anònimes trobades en diaris i material d’arxiu que articulen en un procés de recuperació mitjançant mètodes de compilació i tècniques relacionades de còpia, esborrat, traçat i pintura. Verhaeghe aplega, enllaça i relliga les imatges amb eines informàtiques o materials suaus i protectors com ara el làtex i la buata que es troben en les seves escultures.

Com a artista i psicoanalista, Ettinger (Israel/França) integra al seu treball ambdues pràctiques i desenvolupa un enfocament innovador de la psicoanàlisi aplicada, un enfocament a mig camí entre la pràctica artística i la terapèutica, que altera la percepció del que l’art i l’anàlisi poden ser. A la seva obra sobre paper, imprimeix traços vinculats a la memòria i al trauma, la migració i la història, mentre reflexiona sobre la representació, la mirada i l’empremta. L’intercanvi d’experiències i la intenció de manifestar un inconscient comú i compartit es posen en relleu en els seus dibuixos i pintures per l’absència de fixació i la tendència a l’ambigüitat, la permutació, allò compost, allò flexible i allò efímer. A través d’una successió gairebé sense fi de documents manipulats, com ara fotos de família i documents de l’Holocaust, entre altres, i vetllats pel mateix procés mecànic de la fotocòpia –els vestigis residuals de tinta del qual es fusionen amb traços nous–, Ettinger crea les seves sèries de dibuixos i pintures, com ara Matrix-Album Family, 1988-1989, Woman-Other-Thing, 1990-1993, o les series d’Eurydice, 1994-2009. Així mateix, Ettinger recull les seves experiències com a psicoanalista i artista en un conjunt de llibres de notes que utilitza com a espai de reflexió durant les sessions de treball terapèutic, i a les pàgines del qual escriu i fa traços espontanis tota sola o amb els seus pacients.

En un intent de treballar l’espai intermedi relacional, Ria Verhaeghe (Bèlgica) experimenta amb la infinitat d’imatges disponibles actualment, mostrant allò que no és immediatament visible, que desapareix o queda rebutjat i perdut. L’artista reuneix al seu arxiu Provisoria, 1996-2009 –un espai organitzat com una matriu–, imatges de diaris trobats que reconnecta i reposiciona donant-los un tractament especial. Les seves superposicions visuals s’entrellacen i condueixen a noves connexions, dins i fora de l’obra, fins a generar un espai d’acollida i reconeixement de l’altre. Verhaeghe revela a les seves obres una realitat que subjeu i fluctua entre juxtaposicions d’imatges de premsa, i estableix correlacions associatives sorprenents que usa com a material per a les seves sèries de collages (Z.T., 1992; Glenden, 1994), pintures (Prentenkabinet, 1994, Vertical, 2004) i llibres de notes. Aquestes correlacions, que acobla amb material sanitari, cotó i làtex principalment, i al·ludeixen a les seves experiències com a infermera, són també presents a les seves escultures (Knuffels, 1997-2008 i Pattern 3, 1996) i a la seva instal·lació amb piles de diaris (Ingepakte kranten, 2002). De la mateixa manera, en el vídeo Connect, 2007-2008, l’artista relaciona les imatges trobades als diaris amb línies o amb cables telefònics de colors, un mètode que també usa en la sèrie Commitments, 2008.

En els seus processos creatius, ambdues artistes –cada una des de la seva pròpia experiència– fan referència al “matrixial” com a model de confluència, de reconnexió, de recepció de trans-subjectivitat en un espai comú. The “matrix” o “matrixial” és un concepte desenvolupat per Bracha Ettinger a partir de la connexió entre la seva pràctica psicoanalítica i artística.

En la trobada entre pacient i terapeuta, suposa anar més enllà dels conceptes tradicionals de relació entre ambdues figures, i implica la creació d’un espai d’empatia, tant conscient com inconscient, que conté traços d’ambdues persones, i que pertany a una xarxa invisible d’interconnexions en la nostra psique.

En el marc de les exposicions Eva Hesse. Treballs de l’estudi i Alma Matrix. Bracha L. Ettinger i Ria Verhaeghe, s’organitzarà –juntament amb la Càtedra d’Art i Cultura Contemporània de la Universitat de Girona– un cicle de conferències entorn del paper que tenen, en la història de l’art, els espais generats en la producció artística entre disciplines: treballs processuals, relacionals o en transformació, més enllà de l’objecte d’art (14, 25 i 26 de maig de 2010).

Utilizamos cookies propias y de terceros. Si continúa navegando, consideramos que acepta nuestra política de cookies.

Close Icon