Llibreria
Logo Fundació Antoni Tàpies

1989. Després de les Converses d’Alger. Deliri i treva

1989. Després de les converses d’Alger. Deliri i treva, és una exposició Cas d’estudi inclosa en el projecte Tractat de paude Sant Sebastià 2016, Capital Europea de la Cultura, i té lloc a Artium, Vitòria- Gasteiz, i a la Fundació Antoni Tàpies, Barcelona.

“El cessament definitiu de la violència armada” decretat per ETA el 2011 és la referència més recent i propera a la voluntat de posar fi a un període històric marcat per la violència. Els intents anteriors per iniciar un procés de pau dialogat, com ara les Converses d’Alger (1987-1989), de les quals aquesta exposició pren el títol, no van aconseguir acords. Després de totes les trobades organitzades entre el govern espanyol i ETA la pau ha estat ajornada repetidament.

Si no hi ha acord de pau, el que aquest cas d’estudi aborda és un període en què el terrorisme ha mobilitzat fins a l’última partícula de la societat. Lluny d’il·lustrar la violència amb les perspectives ètiques i polítiques que ella mateixa ha generat, aquest projecte presenta els efectes del terrorisme sobre l’art produït en aquest interval històric. Però, quina cronologia es pot determinar quan la violència esborra els límits temporals i trenca l’ancoratge de les imatges amb els esdeveniments, com passa en els conflictes de llarga durada que acaben per assemblar-se a una guerra amb pauses administrades al llarg del temps? En aquest cas, els debats sobre la fi de la Guerra civil espanyola o l’afany per dilucidar la legitimitat de la lluita armada demostren que la violència no conclou. El que en definitiva es perd és el consens sobre el temps històric en el qual s’inscriuen les accions. Així doncs, pretendre marcar amb un principi i un final la violència és una altra forma de complicitat amb la catàstrofe. El debat sobre la primera víctima d’ETA il·lustra aquest punt

I, amb tot, adoptar les Converses d’Alger com a eix d’aquest cas d’estudi suposa renunciar a la iconització de l’esdeveniment històric, entenent que la icona és un efecte de la imatge que s’usa i que es llegeix d’una manera que no és essencial a aquesta. Si no existeix aquesta imatge o icona és perquè l’opacitat informativa s’ha imposat en els acostaments entre les instàncies del govern espanyol i representants d’ETA. Les negociacions de pau, conduïdes en secret, han exclòs el testimoni de la premsa. Només han estat compartits els resultats de la taula, els quals s’han transmès sovint mitjançant fets consumats. De manera que les Converses d’Alger desafien la nostra noció d’esdeveniment. Sabem que han tingut lloc, però no en tenim imatges, excepte de les revelacions de les parts que van negociar.

 

L’exposició inclou obres d’Ibon Aranberri, Luis Claramunt, Jon Mikel Euba, Iñaki Garmendia, Jeff Koons, Asier Mendizábal, Jorge Oteiza, Asier Pérez González, Xavier Ribas, Allan Sekula i Antoni Tàpies, entre altres, juntament amb diversos documents d’arxiu.

 

«Tractat de pau »

1989. Després de les Converses d’Alger. Deliri i treva és un cas d’estudi de Tractat de pau: un projecte de Sant Sebastià 2016, Capital Europea de la Cultura, organitzat amb San Telmo Museoa i Koldo Mitxelena Kulturunea; amb el patrocini de Telefónica i el suport de l’EU-Japan Fest i el Govern de Flandes; i amb la col·laboració del Museo Vasco y de la historia de Bayona, el DIDAM, l’Ayuntamiento de Bayona, Artium Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo, la Fundació Antoni Tàpies, la Fundación Museo Jorge Oteiza, el Museo de Bellas Artes de Bilbao, el Zumalakarregi Museoa, el Laboratorium Museoa, el VIII Centenario de la Universidad de Salamanca i Tabakalera Centro Internacional de Cultura Contemporánea.

Patrocinadors institucionals