En aquest projecte europeu col·laboren tres socis: Museum voor Schone Kunsten (MSK), Gante (Bèlgica), FRAC Lorraine (França), i la Fundació Antoni Tàpies, Barcelona (Espanya).
En el cas de la Fundació Antoni Tàpies, la proposta se centra en objectes, coneixements i gestos – elements tots ells que conformen el quotidià de la nostra cultura material i immaterial – i que, per diverses raons (com poden ser els processos d’industrialització, els canvis geopolítics, la transformació tècnica de la cultura del treball, etc…) s’han convertit en obsolets, invisibles o rebutjats i abandonats. Malgrat això, considerem que parar-ne esment i intervenir en aquestes “absències” i “invisibilitats” pot ajudar-nos a entendre millor la nostra herència cultural, vida social i relacions amb “uns altres”, tant subjectes com a objectes. A través de visions, narratives i eines que l’art ens facilita – siguin aquestes performativas, visuals o gràfiques, literàries,…- explorarem, repararem/reciclarem i jugarem amb els significats i valors d’aquests materials i cultures epistèmiques “abandonades”. Potser, la seva nova re-significació i re-valoració reavivi i susciti/fomenti els minvats models econòmics i els circuits artístics. L’objectiu és recuperar altres formes de producció artística i cultural, un altre know-how i objectes d’art, al marge dels circuits institucionals i mercats, per explorar de manera creativa i col·lectiu, juntament amb les comunitats locals, ecologies i economies de l’art més sostenibles. Un projecte que parteix del consum de les nostres societats i les seves escombraries i que ens planteja la següent qüestió, a nosaltres, com a agents creatius:
Com poden els nostres processos creatius i pràctiques artístiques desenvolupar-se en el marc d’una ecologia més sostenible i duradora? Com podem concebre vulnerabilitat i fallada com a condicions però també com a oportunitats per recolzar-nos i enfortir-nos mútuament? Com crear significats, valors i unions amb els objectes que ens envolten? Què ocorre quan recreem les narratives, la història que ens unia a est o altres objectes?
Respondre a aquestes preguntes implica explorar les possibilitats d’una ètica material simètrica que reconsideri l’estatus dels objectes/subjectes i les relacions amb el nostre entorn més immediat des del punt de vista estètic, ecològic, econòmic i social. També implica explorar les possibilitats de desenvolupar economies més sostenibles –circulars i post-consum- basades en la recuperació, reparació, re-invenció o hacking com a pràctiques innovadores. Això implica explorar i modificar les nostres pròpies narratives, significats i percepcions del món material que ens envolta.