La Fundació Antoni Tàpies és tancada temporalment. Més informació

Utilizamos cookies propias y de terceros. Si continúa navegando, consideramos que acepta nuestra política de cookies.

La Nit abans de La Nit dels Museus


La Nit abans de La Nit dels Museus es presenta com un finissage nocturn a l’exposició Allora & Calzadilla. Tot just el vespre abans de La Nit dels Museus, s’ofereix una vetllada que emfatitza la idea de nocturnitat, en la qual es projectarà la pel·lícula The Night We Became People Again, 2017, dels artistes Jennifer Allora (1974, Estats Units) i Guillermo Calzadilla (1971, Cuba). L’activitat es clourà amb un aperitiu a la terrassa de la Fundació Antoni Tàpies.

 

 

 

PROGRAMA

18.00 h: Presentació dels resultats del taller Viaggio in sala (Dramatis personae), a càrrec de Fèlix Pons i els mediadors del projecte Hipervincle. Laboratori de Mediacions.

19.30 h: Visita/presentació de l’exposició Allora & Calzadilla, a càrrec de Sara Nadal-Melsió, cocomissària de l’exposició.

20.00 h: La solista de trompeta Mireia Farrés interpreta la composició de Joan Magrané per a l’obra Wake Up, 2007, d’Allora & Calzadilla.

20.30 h: El pianista Adrià Bravo interpreta Stop, Repair, Prepare: Variations on “Ode to Joy” for a Prepared Piano, 2009, d’Allora & Calzadilla.

21.00 h: Projecció de la pel·lícula The Night We Became People Again, 2017, d’Allora & Calzadilla*.

21.15 h: Al voltant de Puerto Rican Light, taula rodona a càrrec de Carles Guerra, Sara Nadal-Melsió i Iván de la Nuez.

22.00 h: Cervesa Moritz a la terrassa.

 

*Allora & Calzadilla

The Night We Became Peolple Again

2017

Vídeo digital HD, color so

15 min

 

The Night We Became People Again dissol les barreres entre la narrativa prehistòrica d’un mite d’origen taíno, una planta petroquímica abandonada i la història breu del novel·lista porto-riqueny i reconegut marxista José Luis González, “La noche que volvimos a ser gente”. Una veu en off emula els sons d’una potència elèctrica de corrent altern utilitzant-la com a direcció composicional. Així, la veu es converteix en un singular agent musical que sutura un flux disjuntiu de narratives. El text que canta la veu, deslligat del seu significat semàntic, es transforma ara en un collage sonor afectiu.

 

A través d’uns plans cinematogràfics altament formals, l’imaginari canviant de la pel·lícula genera un estat d’al·lucinació. La veu en off flueix per damunt de les imatges en una excessiva efusió d’energia sonora, realitzant un itinerari ritual a través de la nit. Funciona així com un transformador vocal que, en comptes de moure els corrents elèctrics, serveix de suport a un circuit de processos socials, culturals i polítics. El to meditatiu de la veu forma part i se situa a la intersecció del flux de migracions, acumulacions de beneficis, identificacions culturals transnacionals, cosmologies indígenes, fantasies i agressions colonials, sistemes geofísics, polítiques econòmiques fallides, deutes i apagades de llum.

 

Sara Nadal-Melsió