La baronessa dadà i l’urinari de Duchamp

Victòria Combalia dedicarà la sessió a la vida fascinant de l’artista i poetessa dadaista Elsa Von Freytag-Loringhoven (1874-1927) que va viure l’ambient fin de siècle a Berlín i va viatjar a Nova York amb el seu segon marit, Félix Paul Greve, el 1910. Allí es va casar de nou amb Leopold von Freytag-Loringhoven, moment en el qual es va endinsar en el cercle dadà novaiorkès. Elsa es feu famosa per la seva amistat amb l’escriptora Djuna Barnes, el fotògraf Man Ray i l’artista Marcel Duchamp, i per les seves aparicions agosarades -pre-performances-, quan sortia pel carrer amb vestits fets d’objets trouvés com ara soldadets de plom, capses de música, gàbies o llaunes a la manera de sostenidors. Actualment hi ha un debat obert sobre si Elsa von Freytag-Loringhoven va ser l’autora del famós urinari que s’atribueix a Duchamp i que fou mostrat com a readymade el 1917 a la Society of Independent Artists de Nova York.

Victòria Combalia és doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha sigut investigadora convidada al New York University Institute of Fine Arts (1979-1981). El 1983 va llegir la seva tesi “Gustave Courbet: Una investigación sobre la génesis y las repercusiones de su arte”. Des del 1974 al 2013 ha sigut professora d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona. I des del 1983, en va ser professora titular. Actualment, està jubilada. Del 1996 al 2002 fou directora artística del Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona. Del 2004 al 2007 fou assessora artística de la Consejería de Cultura y Deportes de la Comunidad de Madrid. Ha assessorat en matèria artística a l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Bancaixa de València i a la Fundació Rockefeller de Nova York. Autora de nombrosos llibres i articles especialitzats, com ara Amazonas con pincel: vida y obra de las grandes artistas del siglo XVI al siglo XXI, 2006, Dora Maar. Más allá de Picasso, 2013, o Musas, mecenas y amantes. Mujeres en torno al surrealismo, 2016. Entre el 1981 i el 1996 fou titular de la secció d’art d’El País Catalunya, diari amb el qual segueix col·laborant. Així mateix, col·labora amb el suplement “Cultura/s” de La Vanguardia. Ha sigut organitzadora de més de cinquanta exposicions, com ara Lee Miller. Creació i valentia (Galeria Barbié, Barcelona, 2028); Dora Maar, nonostante Picasso (Palazzo Fortuny, Venècia, 2014) o Dones surrealistes i la seva relació amb Catalunya (Galeria Mayoral, Barcelona, 2016). El 2003 es nomenada “Chevalière des Arts et des Lettres” pel Ministeri de Cultura de França. El 2009 rep la Medalla al treball President Macià de la Generalitat de Catalunya.