Dibuix a puntades. Cosir fent evidents repunts i afegits

Taller núm. 3: secció de teixits, a càrrec de Marga Ximénez.

La secció en risc és el projecte d’investigació que Lola Lasurt (Barcelona, 1983) desenvolupa a partir de l’obra The Nature of the Beast (La naturalesa de la bèstia) de Goshka Macuga (Varsòvia, 1967). La recerca de Lasurt se centra en la secció d’arts populars i artesania del Pavelló Espanyol de l’Exposició Universal de París de l’any 1937, mentre que alhora convida diferents artesanes i artistes locals a impartir una sèrie de tallers a la Fundació.

Cada taller està concebut per elaborar, juntament amb els participants, objectes que es podrien vincular a cadascuna de les parts que van conformar la secció d’arts populars del Pavelló: ceràmica, cistelleria i una mostra de treballs tèxtils. En aquest tercer i últim taller, Ximénez farà un recorregut històric per l’art del tapís fins a l’actualitat, i ens explicarà el seu recorregut de transformació d’aquest ofici en un vehicle d’expressió artística. A més, amb l’agulla de cosir com a eina principal, els participants dibuixaran fragments de l’arquitectura interior de la Fundació Antoni Tàpies.

Marga Ximénez (Barcelona, 1950) és artista visual i viu i treballa a Barcelona, des d’on du a terme projectes d’instal·lació escultòrica amb components tèxtils. El seu treball traspassa les fronteres del tapís incorporant les especulacions plàstiques de la resta de les arts, sovint transformant objectes extrets del seu context més íntim i immediat. A partir de la dècada de 1990, el seu discurs gira al voltant de l’anàlisi dels conflictes socials, el paper de la dona en contextos de violència i els rols de gènere; en aquest sentit, és propera al pensament sobre la subjectivitat femenina segons l’entén Luce Irigaray. Per Ximénez, el problema de la identitat no s’acaba en la problemàtica de gènere sinó que l’ha arribat a incorporar en la seva metodologia de treball per mitjà de l’adopció d’heterònims que promouen el desdoblament d’autoria, trascendint el ‘jo’, de la seva producció artística; parla a través de multiplicitat d’identitats com ara Yukimaro, Pia Remedios, Feliu Esteve o el Col·lectiu Puntes, entre d’altres. Alguns dels seus treballs són Bodegons de premsa (2001), que reflexiona sobre el propi rol enfront el conflicte social com a espectadors passius; i La vuitena arma(2000), un conjunt escultòric amb nou peces de drap (com els mesos de gestació), que fa referència a les violacions que pateixen les dones en els conflictes bèl·lics i, alhora, formalment es refereix a l’obra de la llevadora i mestra d’obstetrícia del segle XVIII Angélique Marguerite Le Boursier Du Coudray (1712-1794).

Ximénez va realitzar estudis a l’escola d’Art i Disseny Llotja de Barcelona on posteriorment va ser professora d’art tèxtil alhora que treballava en el disseny d’estampats. L’any 1973, també va realitzar estudis de dibuix al Marylebone Institute of Art, Londres. Entre les seves exposicions destaquen: L’agulla que repara el dany (Casa de Cultura Les Bernardes, Salt, 2022), Metafísiques de la fragilitat, de l’avantguarda a l’art conceptual (Fundació Vallpalou, Lleida, 2021), Heterònims: d’una interrelació de processos (Centre d’Art Maristany, Sant Cugat, 2021), Laberints i textures (Galeria Artur Ramon, Barcelona, 2021), Fils de reparació (Museu d’art de Cerdanyola, 2018), Deposeu les armes, en homenatge a Bertha von Suttner i amb gravats de Käthe Kollwitz (Centre de Cultura de les Dones Francesca Bonnemaison, Barcelona, 2005), Laberints i Aparador (ESPAI 10, Fundació Joan Miró, Barcelona, 1984). Del 1998 al 2016 co-dirigeix amb l’artista Nora Ancarola l’espai d’art contemporani MX Espai 1010 on Ximénez va comissariar biennals internacionals d’art tèxtil de petit format. Junt amb Ancarola, també ha format part del programa Creadors EN RESIDÈNCiA (Institut Escola Antaviana de Nou Barris, Barcelona, 2018-2019). Ha sigut Premi Nacional de Disseny d’Estampats l’any 1972 atorgat per la Cámara de la Moda Española, i ha participat a les Biennals d’Art Tèxtil de Lausanne (1992), Polònia (1988/2007) i Vicenza (1991).