Botiga
Logo Fundació Antoni Tàpies

30è aniversari de la Fundació Antoni Tàpies


Enguany la Fundació Antoni Tàpies celebra el seu  30è aniversari. La seu de la institució es va inaugurar el 5 de juny del 1990 i, des d’aleshores fins ara, ha bastit un programa d’exposicions i d’activitats amb un plantejament doble: d’una banda, l’estudi i la difusió de l’obra d’Antoni Tàpies i, de l’altra, els projectes d’art modern i contemporani que ofereixen una reflexió sobre les arts com a forma d’accés al coneixement.

 

Des des de la seva inauguració la Fundació ha presentat l’obra d’Antoni Tàpies en les seves diverses vessants: des de les grans obres matèriques fins als vernissos (Comunicació sobre el mur, Celebració de la mel) passant pel dibuix, el collage i el grattage (El tatuatge i el cos), els cartells (Els cartells de Tàpies i l’esfera pública), els llibres d’artista (Escriptura material. Llibres), l’obra més política (Biografia política), la seva relació amb les arts escèniques (Teatre) o la més recent dedicada als gravats (L’àcid és el meu ganivet). També cal destacar les presentacions periòdiques de la col·lecció que han posat en relleu la riquesa de materials i suports amb què va treballar (Objectes, Certeses sentides, entre d’altres).

 

A banda de les grans mostres dedicades a Antoni Tàpies, la Fundació ha presentat exposicions com la primera gran retrospectiva a Europa de Louise Bourgeois (1990), molt desconeguda en aquell moment, així com mostres d’altres artistes ben reconeguts internacionalment com ara Jannis Kounelis (1991), Mario Merz (1993), Franz Kline (1994), Sol LeWitt (1994), Francis Picabia (1995), Robert Motherwell (1997), Marcel Broodthaers (1997), Dan Graham (1998), Andy Warhol (2000), Asger Jorn (2002), Eva Hesse (2010) i Allan Kaprow (2014).

 

En aquests 30 anys la Fundació ha donat a conèixer nombrosos artistes, alguns dels quals es presentaven per primera vegada a Barcelona, com ara Hélio Oiticica (1992), Hans Haacke (1995), Paul Thek (1996), Lygia Clark (1997), Ana Mendieta (1997), Art & Language (1999), James Coleman (1999), Victor Burgin (2001), Isidoro Valcárcel Medina (2002), Ana Maria Maiolino (2011), Hans-Peter Feldmann (2001), Sanja Iveković (2008) i Maria Lassnig (2015), entre d’altres. La fotografia hi ha estat present regularment amb exposicions de Garry Winogrand (1991), Brassaï (1993), Craigie Horsfield (1996), Laszló Moholy-Nagy (1997), i més recentment Allan Sekula (2017) i Susan Meiselas (2018).

 

Les exposicions col·lectives presentades a la Fundació han reflexionat sobre temes encara vigents, com a Àfrica explora (1993), que presentava una panoràmica completa i representativa de l’art africà del segle XX; La primera generació: dones i vídeo,1970-1975 (1994), una història dels orígens i l’evolució del vídeo que posava de manifest el significatiu paper de les dones en la seva creació i definició; En l’esperit de Fluxus (1994), que va mostrar el moviment experimental radical de la dècada de 1960, el qual va influir decisivament en l’evolució de manifestacions artístiques tan fonamentals com ara l’art de la performance, el minimalisme, el videoart i l’art conceptual; i Els límits del museu (1995), un assaig de qüestionament col·lectiu del significat i les realitzacions del museu dins el món occidental, i també del procés de transformació que l’afecta. També cal destacar els cicles de conferències i de cinema, com ara El cinema calculat (1999), que tenia com a eix central les exploracions pioneres dels ordinadors i de l’electrònica en els terrenys del cinema experimental; Shoot Shoot Shoot (2002) sobre la primera dècada de la London Film-Makers’ Co-operative i el cinema d’avantguarda britànic de 1966-1976; i Amb i contra el cinema, un cicle de projeccions i conferències a l’entorn del Maig del 68, amb obres de Guy Debord, Jean-Luc Godard, i William Klein (2008), entre d’altres.

 

També cal destacar les exposicions dedicades a les generacions més joves, com ara les de Jana Sterback (1995), Renée Green (2000), Matt Mullican (2000), Eulàlia Valldosera (2001), Steve McQueen (2003), Fernando Bryce (2005), Ibon Aranberri (2011), Kerry James Marshall (2014), Oriol Vilanova (2017), Allora & Calzadilla (2018) i Daniel Steegmann Mangrané (2018), i les dedicades a la dansa, amb Merce Cunningham (1999), i al cinema i el vídeo art amb mostres de Chris Marker (1998), Harun Farocki (2016) i Albert Serra (2019).

 

 

Entrada gratuita als nascuts l’any 1990
Si fas 30 anys el 2020 et convidem a visitar la Fundació tantes vegades com vulguis fins al 5 de juny del 2021.



  • Facebook Fundació Antoni Tàpies
  • Twitter Fundació Antoni Tàpies
  • Instagram Fundació Antoni Tàpies
  • YouTube Fundació Antoni Tàpies
  • Telegram Fundació Antoni Tàpies