Maria Lassnig

Centrant-nos en les elaboracions de Lassnig sobre l’autoretrat i l’exploració corporal de les seves relacions amb l’animal i la màquina, l’exposició a la Fundació Antoni Tàpies presenta obres des de 1942 fins als darrers anys.
La preocupació principal de Lassnig va ser l’autoqüestionament implacable a què es va sotmetre al llarg de la vida; ella va pintar, va escriure, va dibuixar i va gravar. L’exposició mostra aquests gestos, aquestes reflexions sobre el seu treball. Ella veu a través del seu cos.

Al llarg d’una carrera notable que es va estendre més de set dècades, des de finals de la dècada de 1940 a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena, una ciutat en què ella va ensenyar a la dècada dels vuitanta, fins a l’escena de l’art de París de les dècades de 1950 i 1960, y la Nova York de la dècada de 1970, va crear obres d’art que exploren el seu cos d’una manera que és alhora sensible i vulnerable. Centrant-nos en les elaboracions de Lassnig sobre l’autoretrat i l’exploració corporal de les seves relacions amb l’animal i la màquina, l’exposició a la Fundació Antoni Tàpies presenta obres des de 1942 fins als darrers anys. Està inspirada en part en l’exposició Der Ort der Bilder / The Location of Pictures [1] realitzada per la Neue Galerie Graz. Universalmuseum Joanneum, Graz, una retrospectiva basada en obres que romanien sobretot a l’estudi de l’artista, algunes de les quals havia preservat per la seva importància personal.

L’exposició de la Fundació Antoni Tàpies deixa de banda el període dels “ismes”, tal com els anomenava Maria Lassnig [2] —surrealisme, tachisme, informalisme, i les influències alemanyes i parisenques dels anys formatius—, per concentrar-se en el treball creat a partir de la dècada de 1970 i durant l’estada a Nova York, quan el concepte de “consciència corporal” va arribar a la seva màxima expressió, acompanyat dels seus escrits i pel·lícules d’animació. Maria Lassnig va escriure: “Només m’haig de protegir parcialment del món exterior, és a dir, que si m’assec davant d’una taula amb pomes, la veig realment i la pinto, només hi intervinc com una mena de tenalles de ferro que penetren en la taula òptica com omòplats emocionals”. [3]

La preocupació principal de Lassnig va ser l’autoqüestionament implacable a què es va sotmetre al llarg de la vida; ella va pintar, va escriure, va dibuixar i va gravar. L’exposició mostra aquests gestos, aquestes reflexions sobre el seu treball. Ella veu a través del seu cos. De manera incessant, va exposar diverses vegades les mateixes preguntes i va pintar les tensions entre l’interior (del seu cos, del seu treball) i l’exterior (el que veia, la manera com ho veia). Ella mateixa es va situar dins “l’etern conflicte dels meus quadres de sensacions corporals: entre les sensacions de pressió, calor, tensió, i les derivades dels fenòmens òptics observats a través de les parpelles (en general les utilitzo simultàniament)”. [4]

La importància del dibuix i de les aquarel·les, que ella mateixa anomena “investigacions de la imaginació” o impressions de sensacions corporals, no passa inadvertida. “El dibuix”, va escriure, “és el més proper a la idea” [5], a la captura del potencial del moment. S’hi exposen quaranta-cinc pintures, la majoria d’elles provinents de l’estudi de l’artista, així com una selecció d’aquarel·les i de vídeos, a més de cartes, fotos, dibuixos, escrits i materials dels seus arxius personals i de treball.

1. Maria Lassnig. Der Ort der Bilder / Maria Lassnig. The Location of Pictures, Neue Galerie Graz. Universalmuseum Joanneum, 17 novembre 2012–28 abril 2013; Deichtorhallen Hamburg, 21 juny–8 setembre 2013; Museum Dhondt-Dhaenens, 27 octubre 2013–12 gener 2014; MoMA PS1 (reconfiguració), 9 març– 7 setembre 2014.

2. Jacqueline Kaess-Farquet, Das Interview. Maria Lassnig im Gespräch mit Hans Ulrich Obrist / The Interview. Hans Ulrich Obrist Interviews Maria Lassnig, Independent Artfilms J.K.F.-P.ME., 2008.

3. Maria Lassnig, ‘Body-awareness-painting’ (1970), Maria Lassnig. The Pen is the Sister of the Brush. Diaries 1947-1997, Gottingen i Zürich & London: Steidl i Hauser & Wirth, 2009.

4. Maria Lassnig,”Diaris de M. L., 2000-2001, Eudemònia”, 2000-2001.

5. Maria Lassnig, “Manifest body awareness”, 1992.

En col·laboració amb Universalmuseum Joanneum, Graz.

[1] Maria Lassnig. Der Ort der Bilder / Maria Lassnig. The Location of Pictures, Neue Galerie Graz. Universalmuseum Joanneum, 17 novembre 2012–28 abril 2013; Deichtorhallen Hamburg, 21 juny–8 setembre 2013; Museum Dhondt-Dhaenens, 27 octubre 2013–12 gener 2014; MoMA PS1 (reconfiguració), 9 març– 7 setembre 2014.

[2] Jacqueline Kaess-Farquet, Das Interview. Maria Lassnig im Gespräch mit Hans Ulrich Obrist / The Interview. Hans Ulrich Obrist Interviews Maria Lassnig, Independent Artfilms J.K.F.-P.ME., 2008.

[3] Maria Lassnig, ‘Body-awareness-painting’ (1970), Maria Lassnig. The Pen is the Sister of the Brush. Diaries 1947-1997, Gottingen i Zürich & London: Steidl i Hauser & Wirth, 2009.

[4] Maria Lassnig,”Diaris de M. L., 2000-2001, Eudemònia”, 2000-2001.

[5] Maria Lassnig, “Manifest body awareness”, 1992.